AQUI ESTEM




Normal
0
21
MicrosoftInternetExplorer4

Avui desprès de
molt de temps sense fer-ho necessito escriure.

Ja fa mes de dos
anys que  NO consumeixo, i no fa molt temps que tinc la sensació de que quan
consumia les coses m’anaven millor.

No consumint,
suposo que he guanyat molt en salut, diuen que tinc millor aspecte, que se’m
veu mes concentrat i mes alegra.

Pero cada cop mes
per dins meu sento un vuit molt gran. Em falten coses que m’eren vitals per viure
i que ja se que mai podré recuperar.

Em refugiava a la
feina, treballava mes hores que ningú, deixava que m’absorbís sense deixar-me
pensar en res mes. I ara desprès de molts anys l’he perdut.

Els primers dies,
em sentia alliberat, em sentia sense el pes de sobre que tenia, del estrès diari.
Pero ara tinc masses hores per pensar.

Ben cert es que la medicació
no em deixa explotar la meva depressió pero jo la noto que es remou per dins.
En aquests moments tenia un gran “apoyo” abans, ara no tinc res.

Tinc el suport de
alguns amics que m’han quedat i alguns que he recuperat. Pero quan em sento així,
una carícia o un simple peto a la galta em feien sentir-me segur.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.